“Som el que mengem” és un mantra que aviat podria quedar-se desactualitzat, i és que s’està comprovant que no només importa què mengem sinó també quan ho fem.

L’eating jet lag és un terme que fa referència a la irregularitat horària en les menjades durant els caps de setmana, i ha estat creat per la Universitat de Barcelona (UB).

Es creu que aquest descontrol en els horaris alimentaris podria influir directament en l’augment de l’índex de massa corporal (IMC) augmentant-lo. L’IMC és una fórmula matemàtica que ens permet saber la relació entre nostre pes segons l’edat.

És el primer estudi que investiga i reconeix la importància de la regularitat en els horaris alimentaris a l’hora de prevenir l’obesitat. També s’ha observat que l’organisme no assimila de la mateixa manera les calories depenent del moment del dia, de manera que sopar o menjar tard es relaciona amb un major risc d’obesitat. És aquí on pren protagonisme el conegut rellotge biològic. Però per què?

Aquest “rellotge” fa referència a l’habilitat del cos per organitzar-se temporalment  per tal de metabolitzar els aliments, de manera que a la nit és un moment on el nostre organisme es prepara pel dejú que fem mentre dormim. Així doncs, no proporciona cap avantatge el fet de modificar els horaris de la nostra alimentació durant el cap de setmana, ja que el risc d’aparició d’obesitat serà major si ho fem. El nostre cos s’organitza segons hàbits, de forma que es prepara per fer la mateixa resposta cada dia a la mateixa hora.

És un terreny del que encara queda molt per explorar, però ja s’han observat els primers indicis d’un nou factor que pot ser molt determinant per a la salut del nostre organisme.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies