El restrenyiment

El restrenyiment es coneix com per l’esforç per a defecar, la sensació d’evacuació incompleta, els intents fracassats per defecar, les deposicions dures i/o la disminució de la freqüència de deposicions setmanals. La freqüència normal varia entre persones i pot anar des de 3 vegades al dia fins a tres vegades a la setmana.

El restrenyiment és dues vegades més freqüent en dones que en homes i aquesta diferència augmenta amb l’edat. Alhora, el restrenyiment és més freqüent en persones amb un estil de vida sedentària, embaràs, edat avançada i en persones amb malalties que alteren la motilitat gastrointestinal.

Entre les seves causes, en trobem de molt variades i majoritàriament es deu a una combinació de factors: hàbit poc regular, alimentació pobre en fibra, baixa ingesta d’aigua i escassa activitat física. A més a més, moltes malalties i, alhora, molts fàrmacs poden cursar/provocar restrenyiment.

El tractament del restrenyiment es basa en:

Mesures higiènic-dietètiques
Es recomana:

– Seguir una dieta equilibrada rica en fibra (verdura crua o cuinada, fruita fresca amb pell, cigrons, llenties, cereals integrals…)
– Beure abundants líquids
– Fer exercici regularment
– Es recomana agafar l’hàbit de defecar al matí, perquè la motilitat del còlon és major, o després de les menjades.

Laxants
Durant el restrenyiment agut (puntual) es poden utilitzar laxants per un període de temps curt. Només en el cas de restrenyiment crònic que no millora amb les mesures higiènic-dietètiques s’instaurarà un tractament laxant de base.

Quan amb les mesures higiènic-dietètiques no hi ha millora s’utilitzaran, en primer lloc, laxants de volum (metilcel·lulosa, salvat d’avena i plantago ovata). Aquests laxants incrementen el bol intestinal i per això és important ingerir una quantitat d’aigua suficients perquè el bol fecal pugui incrementar el seu volum.

Si tot i així no hi ha una resposta satisfactòria, s’afegiran laxants osmòtics (polietilenglicol, macrogol, sals de magnesi, sals de fosfat, lactulosa o lactitol). Aquests laxants actuen augmentant la pressió osmòtica en la llum intestinal. Amb aquests, també és important garantir una ingesta suficient de líquids.

Si després d’això, segueix la dificultat per a expulsar la femta, s’afegiran laxants estimulants per via oral o per via rectal (oli de ricí, senòsids, bisacodil…). Aquests augmenten el peristaltisme intestinal (afavoreixen els moviments intestinals). Quan es prenen per via oral, actuen a les 8-12 hores mentre que per via rectal actuen en 20-60 minuts. L’ús repetit d’aquests laxants pot conduir a alteracions intestinals i poden crear hàbit.

Laura.