Infeccions de transmissió sexual

Avui, 14 de febrer, a més a més del dia dels enamorats és també el dia Europeu de la SALUT SEXUAL.

Les relacions sexuals formen part del dia a dia de les persones i aquestes es duen a terme amb finalitat de buscar la reproducció o simplement buscar plaer. A més a més, de tots els beneficis que proporciona l’acte sexual, aquest també ens exposa a possibles Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

Les ITS són un grup heterogeni d’infeccions que es transmeten a través de la relació sexual, amb o sense penetració. Aquestes es poden classificar en infeccions causades per:

• Bacteris
  • Gonococ, Chlamydia, Micoplasma, Treponema pallidum i Haemophylus ducrey.
• Protozoos
  • Tricomonas vaginalis.
• Virus
  • Virus del Papiloma Humà (VPH), Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), Herpes i Hepatitis B o C (VHB i VHC).
• Ectoparàsits
  • Sarna i poll del pubis.

Els canvis socials i culturals que estem vivint han fet repuntar les ITS. Més del 50% de les ITS es produeixen entre els 20 i els 35 anys, essent el VPH la infecció més freqüent seguida d’altres com la clamidiasis, la sífilis, la gonorrea, l’herpes i el VIH.

És important saber que en moltes ocasions no es presenta cap símptoma o no hi ha cap signe clínic que es pugui observar que ens pugui fer sospitar d’una possible ITS. Per això, una persona infectada que desconegui que ho està, si no utilitza cap mètode de barrera, pot estendre la infecció a altres persones. Cal destacar que el preservatiu protegeix de manera eficaç enfront les ITS que es transmeten a través de fluids, en les que existeix penetració vaginal, anal o oral (clamídia, micoplasmes, tricomones, VHB, VHC i VIH. Per altra banda, el preservatiu protegeix de manera parcial (és a dir, no protegeix al 100%) del VPH, del Virus Herpes o de la sífilis, doncs aquestes es poden transmetre sense que existeixi penetració, contacte pell-pell, pell-mucoses i mucosa-mucosa.

La probabilitat d’adquirir o de transmetre una ITS depèn sobre tot de conducta sexual de cadascú. Per això, és fonamental saber quines són les pràctiques de risc per a les ITS ja que és un pilar bàsic per evitar el contagi i que, si hem realitzat pràctiques desprotegides i sospitem d’un possible contagi, hem de consultar al metge immediatament.

Tot seguit, n’explicarem alguna:

VIRUS DEL PAPILOMA HUMÀ (VPH)

És tan comú, que casi tots els homes i dones sexualment actius el contrauen en algun moment de la seva vida. Majoritàriament, el VPH desapareix per si mateix i no causa cap problema però si aquest no desapareix, alguns tipus de VPH poden causar problemes de salut com berrugues genitals i càncers (uterí, vaginal, vulvar, de penis, anal i també orofaringi).

Per reduir la probabilitat de contraure VPH podem vacunar-nos, fer-nos probes de detecció del càncer de coll uterí i utilitzar preservatiu (tot i que no ens pot oferir una protecció total contra el VPH ja que aquest pot infectar zones que el preservatiu no cobreix) i mantenir una relació monògama.

Respecte la vacuna, tots els nens i nenes d’entre 11 i 12 anys s’han de vacunar i també, tots els homes fins als 21 anys i les dones fins als 26 anys. A partir d’aquesta edat, s’ha de consultar al metge.

No existeix tractament enfront al virus mateix però sí que existeixen tractaments pels problemes de salut que aquest pot causar.

CLAMÍDIA

Qualsevol persona sexualment activa pot contraure la infecció en les relacions vaginals, anals o orals sense protecció.  La gran majoria de persones no presenten símptomes però aquesta pot causar d’anys en l’aparell reproductor. Pot provocar secreció vaginal/penis anormal, sensació de cremor a l’orinar i dolor i inflamació dels testicles. A més a més, també pot produir dolor en el recte, secrecions i sagnat.

La infecció per clamídies es pot curar amb el tractament adequat. En cas de no rebre tractament, la infecció pot propagar-se a l’úter i a les trompes de fal·lopi i causar malaltia inflamatòria pèlvica que pot causar dany permanent de l’aparell reproductor, dolor pèlvic crònic, embaràs ectòpic…

VIRUS HERPES SIMPLE

Existeixen dos tipus de Virus Herpes Simple. Aquest virus es pot transmetre de la boca als genitals en les relacions sexuals orals i també es pot contraure en les relacions sexuals vaginals o anals amb una persona amb aquesta malaltia.

La majoria de casos no presenten símptomes o aquests són molt lleus. Les llagues per herpes es veuen com una o més ampolles que es poden obrir i formen llagues doloroses que poden tardar una setmana o més en curar-se. És important no tocar les llagues per evitar el contagi a altres part del cos. Per reduir la probabilitat de contraure el VHS s’aconsella utilitzar el preservatiu (tot i que no ens pot oferir una protecció total ja que aquest pot infectar zones que el preservatiu no cobreix).

No existeix una cura per a l’herpes, però hi ha medicaments que poden prevenir o reduir la duració dels brots a més a més de que redueix la probabilitat de que contagiï la infecció a una altra persona.

VIRUS IMMUNODEFICIENCIA HUMANA

El VIH afecta a els cèl·lules immunitàries que s’encarreguen de protegir-nos de les malalties. Aquest, en el seu estat més avançat, produeix uns danys en el sistema immunitari produint el síndrome de immunodeficiència adquirida.

Aquest, es pot transmetre a través de les relacions sexuals (vaginals, anals i orals) i via sanguínia per compartir agulles, xeringues o altres objectes tallants contaminats.

No existeix una vacuna preventiva, per això és fonamental evitar conductes de risc i, alhora, és essencial la detecció precoç. Actualment, existeixen tractaments antiretrovirals que permeten controlar el virus però que mai arriben a matar-lo. És important el seguiment del tractament prescrit, ja que amb el tractament es poden arribar a nivells de virus indetectables en sang i el sistema immunològic es recupera i es redueixen les possibilitats de transmissió.

SÍFILIS

La sífilis presenta una sèrie de símptomes que poden dividir-se en diferents fases.

En la primera fase, apareix una llaga (o varies) en la zona per on la sífilis ha entrat al cos. Com que pot no causar dolor, pot passar desapercebuda. Després de 3-6 setmanes, es curen independentment de si s’ha rebut tractament o no. Tot i que la llaga hagi desaparegut, és necessari rebre tractament per a que la infecció no avanci a una fase secundària.

Al llarg de la fase secundària, es poden produir erupcions en la pell o llagues a la boca, vagina o anus. Aquesta erupció pot tenir l’aspecte de punts durs de color marró-vermellós i poden apareixes a les palmes de les mans i dels peus. Aquesta erupció no pica i a vegades és tan poc visible que pot passar desapercebuda. A més a més, pot produir altres símptomes inespecífics que desapareixeran rebi o no tractament. Sense el tractament adequat, la infecció avançarà a una fase latent.

La fase latent i fase avançada, pot aparèixer entre 10 i 30 anys després del inici de la infecció i quan això succeeix és molt greu. En aquestes fases es poden presentar dificultats per coordinar moviments musculars, ceguera, demència…

Per sort, la sífilis és una malaltia que es pot curar gràcies al tractament amb antibiòtics però, malauradament, el tractament no revertirà cap mal que hagi pogut causar la infecció prèviament.

La única manera d’evitar el contagi és no tenir relacions sexuals vaginals, anals ni orals. Tot i això, es pot disminuir la probabilitat de contraure la sífilis mantenint una relació monògama amb una persona que presenti resultats negatius per a aquesta ITS i utilitzar preservatius tot i que aquest no protegeix de manera total ja que les llagues poden trobar-se en àrees que el preservatiu no cobreix.

GONORREA

La gonorrea pot afectar tant a homes com a dones i pot causar infeccions als genitals, al recte i a la gola. Es possible que no es presentin símptomes però en cas d’haver-n’hi aquests poden ser: dolor i sensació de cremor a l’orinar, secreció blanca, groga o verda del penis i dolor o inflamació dels testicles, augment de la secreció vaginal i sagnat vaginal entre períodes. També es pot presentar picor i dolor anal i sagnat o dolor al defecar. En cas de presentar algun d’aquests símptomes, és importat consultar al metge el més aviat possible.

La gonorrea es pot curar amb el tractament adequat però aquest deté la infecció però no repara les lesions permanents que hagi pogut causar la malaltia. En cas de no rebre tractament, la gonorrea pot ocasionar greus problemes de salut. Però sempre és important fer una prevenció, evitant tenir relacions sexuals, tenir relacions sexuals de forma monògama o utilitzar preservatius.

Recorda que la probabilitat d’adquirir o de transmetre una ITS depèn sobre tot de conducta sexual de cadascú.

Si necessites més informació, no dubtis en consultar al teu metge o farmacèutic.