La presbícia

La presbícia és un trastorn de refracció produït per una disminució de la capacitat d’acomodació de l’ull per disminució de l’elasticitat del cristal·lí. Aquest defecte provoca una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta (40-45 anys). Principals símptomes: Els símptomes inicials són bastant clars: els objectes propers s’aprecien desenfocats o borrossos i fa falta separar-los per poder-los veure bé. Un gest molt característic de les persones que pateixen presbícia és allargar els braços per llegir per tal de separar la lectura de la vista fins a una distància que permet distingir les lletres amb major claretat. Les persones amb presbícia començen a experimentar dificultats per llegir diaris, llibres, mirar el móvil, etc. a distàncies curtes, encara que hagin tingut un bona visió durant tota la vida. Moltes persones també poden experimentar fatiga visual i mals de cap com a resultat de l’esforç addicional al que treballen els seus ulls. Aquest defecte es corregeix amb l’ús de lents convergents quan es desenvolupa activitats, com ara llegir, escriure o cosir, que requereixen una visió propera. En cas de no usar lents, s’exigeix un esforç elevat a les estructures oculars que pot ocasionar mal de cap, llagrimeig o inflor de les parpelles. El defecte visual s’accentua de manera progressiva, i per això els vidres correctors que en un moment donat eren eficaços amb el temps poden deixar d’ésser-ho. Així, convé de realitzar una examen visual periòdic, per exemple cada dos anys, per a adequar la graduació de les ulleres.

JOAN