636 213 817
Ja fa un temps que les vacunes de la Covid-19 van començar a desenvolupar-se als laboratoris d’arreu del món. El paper que suposen dins la lluita contra el nou coronavirus les situa en un lloc molt rellevant, sent el mètode més reconegut i eficaç per fer-li front a l’actual pandèmia. Tot i que n’existeixen d’altres, a dia d’avui a Espanya comptem amb 3 tipus de vacunes: la desenvolupada per Pfizer/BioNTech, la creada per La Moderna i finalment la produïda per la Universitat d’Oxford, anomenada AstraZeneca. Així doncs, pel que fa les vacunes contra la Covid-19, com actua cadascuna i en què es diferencien?
En la tessitura actual, és freqüent que les vacunes puguin generar certs dubtes i incertesa per a la població general. Sobretot, perquè és sabut que la majoria han estat desenvolupades en un període de temps similar i que actuen de diferents formes.
Primer de tot, què és una vacuna i com actua dins el nostre organisme?
Les vacunes tenen la capacitat de fer que el sistema immunològic humà pugui arribar a reconèixer un cert cos estrany (malaltia) i a defendre’s davant el mateix. Així doncs, quan l’organisme rep una dosi d’una determinada vacuna, aquesta es capta com un cos estrany i extern, fent que el cos generi defenses anomenades anticossos.
Una vegada han estat produïts, els anticossos tenen la capacitat de reconèixer aquelles substàncies impròpies de l’organisme, els antígens, i unir-se a les mateixes per neutralitzar-les.
Així doncs, el funcionament clàssic de les vacunes es basa en l’administració del virus inactiu o debilitat contra el que es pretén lluitar. El que s’aconsegueix d’aquesta manera és propiciar la creació d’anticossos que puguin arribar a bloquejar-lo.
En què s’assemblen les noves vacunes contra la Covid-19?
De manera més específica, les actuals vacunes fan que les nostres defenses lluitin contra una proteïna del virus en concret. Aquesta s’anomena proteïna S, i és tan important perquè es tracta d’un factor clau perquè la malaltia es desenvolupi al nostre organisme. Us ho expliquem a continuació:
A les cèl·lules humanes hi podem localitzar diferents enzims, entre els que es troba l’enzim ACE2. La peculiaritat del mateix és que encaixa a la perfecció amb la proteïna S del nou coronavirus, convertint-se així en una gran via d’enrtada del mateix a l’organisme.
I particularment, com actua i en què es diferencia cada vacuna?
Les vacunes que s’estan desenvolupant actualment poden englobar-se en tres tipus.
-
Vacunes ARN missatger:
Tot i no haver estat tan emprades en el passat, les vacunes ARNm han demostrat tenir una eficàcia elevada en la lluita contra el SARS-CoV-2. Entre elles hi podem trobar la Pfizer/BioNTech, la Moderna i CureVac.
Aquest tipus de vacuna conté ARN missatger, format per partícules lipídiques minúscules que funcionen com a “instruccions” per tal que les nostres pròpies cèl·lules fabriquin proteïnes S. Aquestes proteïnes S són idèntiques a les del nou coronavirus.
-
Vectors vírics:
Amb una major trajectòria, les vacunes formades per vectors vírics han estat emprades prèviament en casos com la lluita contra l’Èbola i el virus del Zika.
En aquest cas, s’introdueix al nostre cos ADN modificat, de manera que una part de l’ADN a l’interior d’aquest virus inofensiu es convertirà en moltes còpies d’ARN al nostre cos. D’aquesta manera, l’ADN passa per un procés de transcripció en el que es convertirà en còpies d’ARN. Serà aquest ARN el que contindrà les instruccions per tal que les cèl·lules del cos fabriquin proteïna S.
De la mateixa forma que les vacunes tipus ARNm, les proteïnes S obtingudes són iguals a les del nou coronavirus. -
Basades en proteïnes:
Les vacunes basades en proteïnes han estat utilitzades en el passat per lluitar contra l’hepatitis A i B i també contra la grip. Les que han estat desenvolupades en l’actualitat tot i no haver arribat al nostre país són la vacuna Sanofi/GSK i la Novavax. En aquest cas, s’introdueixen al nostre cos fragments de proteïna S junt amb altres components del virus.
D’aquesta manera, en els 3 tipus de vacunes el nostre sistema immunològic reconeix una proteïna estranya, la S, contra la que comença a lluitar produïnt anticossos i limfòcits T.
Els anticossos neutralitzants s’uneixen a les proteïnes S del virus impedint que aquest avanci i s’obri camí. Per la seva banda, els limfòcits T actuaran en el cas que la persona vacunada s’infecti posteriorment. Així doncs, els limfòcits T contribueixen a la memòria immune, reconeixent la proteïna S a temps i destruint-lo.
En definitiva, la meta principal de l’estratègia de vacunació és la prevenció de la Covid-19, així com disminuir-ne la gravetat i mortalitat. Això s’aconsegueix a través de la protecció de les persones vacunades i també de les del seu entorn, ja que a mesura que hi hagi més persones immunitzades, la probabilitat que la resta de població s’exposi al virus serà molt menor.
Finalment, si teniu cap dubte envers alguna vacuna o voleu ampliar la vostra informació podeu dirigir-vos a la vostra farmàcia o centre sanitari de confiança. Recordeu que els professionals de Farmàcia Laura Tuset estem a la vostra disposició pel que necessiteu!